Tutankhamon: l'espectacular descoberta de Howard Carter

Des del passat 6 de juny i fins el proper 6 de setembre, el Museu Marítim de Barcelona (MMB) alberga la mostra Tutankhamon. La tumba y sus tesoros, una exposició multimèdia que reprodueix l'aparença que presentava el sepulcre del faraó Tutankhamon el 1922, moment en què va ser localitzat per l'arqueòleg britànic Howard Carter (1874-1939) durant la seva campanya a la Vall dels Reis.

El muntatge, organitzat per la productora alemanya Semmel Concerts, ja ha visitat altres ciutats europees com Munich, Zurich, Hamburg i Brno. Abans d'arribar a la capital catalana, la proposta comptabilitzava un total de 600.000 visitants.

Tutankhamon. La tumba y sus tesoros ofereix una curosa recreació de les tres cambres funeràries del mandatari, que va regnar a les acaballes de la XVIII dinastia, entre els anys 1336 i 1325 aC., aproximadament. Totes elles presenten la forma i les dimensions originals, per tal d'ajustar-se a l'aspecte del recinte mortuori. Al seu torn, l'exposició permet admirar més de 1.000 reproduccions de les troballes més rellevants. Entre elles, destaquen les del tro d'or i argent de Tutankhamon (a la foto), un carro de combat, els recipients canopis que contenien les vísceres del faraó, els ushabtis o estatuetes que simbolitzaven un exèrcit d'esclaus (responsables de treballar per al mort en el més enllà), els seus sarcòfags d'or massís i, per suposat, la cèlebre màscara funerària de l'home més poderós d'Egipte.

D'altra banda, la mostra també compta amb dos audiovisuals. El primer recrea els principals esdeveniments de l'anomenada època d'Amarna, iniciada amb la mort d'Amenofis III i l'ascens al tro del seu fill, Amenofis IV, que aviat canviaria el seu nom pel d'Akhenaton («aquell que és útil a Aton»). Instal·lat a Tell el-Amarna, la nova capital de l'imperi, el sobirà suprimiria el culte a totes les divinitats egípcies, excepte al disc solar (Aton), alhora que instauraria un realisme inèdit pel que fa a la producció escultòrica. Aquesta revolució cultural, però, acabaria abruptament amb la coronació del seu successor: Tutankhamon, qui només comptava amb uns nou anys d'edat en agafar les regnes del país i que moriria abans d'haver fet els 20. Les causes de la seva prematura desaparició es desconeixen, tot i que els estudis més recents assenyalen una infecció al genoll com al possible detonant del tràgic desenllaç.

El segon documental relata les excavacions que van menar a la descoberta de la tomba de Tutankhamon, considerada com la principal fita en la història de l'egiptologia. Els artífex de l'espectacular troballa van ser Carter i el mecenes anglès George Edward Stanhope Molyneux Herbert, cinquè comte de Carnarvon (1866-1923). Acompanyats de la filla d'aquest darrer, van accedir a la tomba del rei nen el 26 de novembre de 1922, l'única que encara restava segellada. Al llibre Tutankhamón. Imágenes de un tesoro bajo el desierto de Egipto (editat pel Museu Egipci de Barcelona) es recullen les instantànies corresponents a l'aixovar funerari, bona part del qual es conserva al Museu Arqueològic d'El Caire. L'obra es pot adquirir també a la botiga del MMB.

En definitiva, l'exposició constitueix un complet recorregut a través de l'art, la religió, la mitologia, el pensament, la vida quotidiana, la ciència i les preocupacions d'una de les civilitzacions més sorprenents de l'Antiguitat, a través d'un dels tresors més fascinants de l'arqueologia mundial.

El preu de l'entrada general és de 16 euros, tot i que s'hi apliquen descomptes a nens, pensionistes i estudiants.