Tuesday, April 28, 2009

10 dates claus de la literatura catalana i universal

Amb el ressò de la Diada de Sant Jordi encara present —sia en forma de rosa reposant a un gerro o de llibre que espera ser encetar—, aquest bloc vol recordar alguns dels esdeveniments més rellevants de la literatura universal i catalana. Alguns d'ells resultaran prou coneguts per al/a la lector/a, tot i que d'altres donaran cabuda a la sorpresa. En qualsevol cas, es tracta de dates que van albergar fets i circumstàncies excepcionals, sense els quals no es podria pas entendre la realitat literària actual arreu del món. Potser hom en troba a faltar alguna, però les que aquí s'indiquen no desmereixen en importància. Ni tampoc en una signficació que ha anat refermant-se al llarg dels anys, els segles i, fins i tot, els mil·lenis.

1) 6000-5000 aC. Datació estimada dels pictogrames de les coves Damaidi (Ningxia Hui, a la Xina septentrional). Es tracta dels testimonis escrits més antics que es coneixen.

2) Ca. 2500 aC. Naixement del sànscrit, la llengua més antiga de la que es té notícia. Sorgida a l’Índia, la seva descoberta al segle XIX a mans del lingüista alemany Franz Bopp (1791-1867) —pioner en l'estudi de la gramàtica comparada— va contribuir a definir el parentesc dels diferents idiomes indoeuropeus.

3) 1500-1000 aC. Aparició al subcontinent indi dels llibres més antics dels que es té constància: els Samhita, textos litúrgics redactats en sànscrit vèdic.

4) Segles V-I aC. Sorgiment, consolidació i desaparició de la llengua ibera. A aquest període corresponen els primers textos escrits per una civilització peninsular. Encara no han pogut ser desxifrats, per bé que visualment presenten nombroses semblances amb l’alfabet de l’antiga Grècia.

5) Finals del segle X-inicis del XI. Redacció de les anomenades glosas emilianenses, breus anotacions manuscrites fetes en euskera medieval, llengua vernacla i llatina, als marges i a l’interlineat del còdex llatí Aemilianensis 60. La funció d'aquestes notes era la de clarificar i ampliar alguns passatges del text original. Les glosses en qüestió, trobades al monestir de San Millán de la Cogolla (La Rioja), han estat considerades com el primer testimoni en llengua vernacla hispànica.

6) Entre 1041 i 1048. El xinès Bi Sheng (990-1050), a la imatge, inventa la impremta de tipus mòbils durant la dinastia Song (960-1279). A Europa, aquesta circumstància no es produiria fins el 1449, a càrrec de l'impressor alemany Johannes Gutenberg (1398-1468). El primer llibre reproduït al Vell Continent mitjançant aquest sistema va ser el Missal de Constança.

7) Ca. 1080-1095. Data aproximada de les Homilies d’Organyà, considerat com el text literari en llengua catalana més antic, i el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars encara vigents.

8) 1605 i 1615. Es publiquen, respectivament, la primera i segona part d’El ingenioso Hidalgo Don Quixote de La Mancha, el segon llibre més traduït de la història, únicament superat per la Bíblia. El seu autor, Miguel de Cervantes Saavedra (1547–1616), va lloar al larg les seves pàgines les excel·lències de dues novel·les de cavalleria medievals: Amadís de Gaula, de Garci Rodríguez de Montalvo, i Tirant lo Blanc, escrita en català pel valencià Joanot Martorell (1413/1415-1468).

9) 1833. El poeta i economista català Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) publica a la revista El Vapor el seu poema Oda a la pàtria. Aquesta fita marcarà l’inici de la recuperació del català com a llengua literària i inaugurarà el moviment cultural conegut com a Reinaixença.

10) 1912. El filòleg Pompeu Fabra (1868-1948) publica Gramàtica de la llengua catalana i, un any després, Normes ortogràfiques, documents que fixaran les bases per al naixement del modern català normatiu.