Visita a la fàbrica de llanes més antiga de Catalunya

Arsèguel, una pintoresca localitat de muntanya pertanyent a l'Alt Urgell, no només és coneguda pels arrelats aplecs d'acordionistes que s'hi organitzen cada mes de juliol. De fet, aquest petit poble també té l'honor d'acollir la fàbrica de llanes més antiga de tot Catalunya, fundada a la primeria del segle XX pels avis dels actuals propietaris, la família Isern. De tota manera, el que més sobta al visitant és l'antigor de la seva maquinària —bona part de la qual encara resta en funcionament—, el principal plat fort d'una factoria que encara avui dóna feina a unes 19 persones.

La visita s'inicia al sòtan de l'edifici, on es poden admirar diferents balances romanes de diverses èpoques i les eines tradicionals dels ferrers i els fusters que en el passat vetllaven pel manteniment de les màquines. Entre aquestes sobresurten l'enclusa, becs de lloro, claus angleses, ribots i tenalles.

Tot seguit s'accedeix a la planta baixa, on cinc artefactes centenaris duen a terme el procés d'obtenció de les madeixes a partir de llana verge, obtinguda exclusivament d'ovelles de la comarca. No obstant això, la nau també alberga dues autèntiques joies de la segona meitat del segle XVIII —segons la informació facilitada pels seus propietaris— i actualment en desús. La primera és un molí draper, esmerçat per a rentar les peces de llana ja confegides abans de ser comercialitzades. Hi destaca una obertura lateral que permetia evacular els excedents d'escuma del seu interior, així com un peça de fusta foradada utilitzada per a eixugar les mantes en la fase final del rentatge. Una antiguitat molt semblant ostenta una perxadora o cardadora de llana que, mitjançant nombrosos cards de riu, servia per a donar a les peces confeccionades un tacte flonjo i esponjós. L'aspecte del terra on reposen ambdós aparells, diferent al de la resta de la sala, sembla corroborar el testimoni dels Isern, que asseguren que totes dues «ja eren allà» quan es va inaugurar la fàbrica.

Pel que fa a les màquines encara en actiu, s'hi compten un batan que serveix per a separar els flocs de llana de les impureses que acostumen a incorporar, com per exemple, branquillons o herba seca. Està formada per una barra mòbil punxeguda que ajuda a netejar la matèria primera. Tot seguit, el curiós diable (un cilindre amb punxes que evoca la representació iconogràfica tradicional del dimoni, figura de la que manlleva el seu nom) s'esmerça per a pentinar la llana. Dos artefactes més preparen la llana per a ser tractada, mentre que la darrera màquina (d'origen belga) converteix la llana en madeixes, llestes per a ser transformades en fils.

Els aparells descrits s'accionen tots alhora gràcies a una turbina hidràulica situada al Segre, riu que flueix al costat esquerre de la fàbrica, situada als afores d'Arsèguel. Això permet prescindir de l'energia elèctrica, per bé que l'antigor de la maquinària (que no té coixinets) motiva una elevada despesa d'oli per a la seva lubricació.

Al pis superior s'amaga la principal atracció de l'edifici: una jenny importada del Regne Unit i creada el 1850, el que la converteix en la filadora en funcionament més antiga de la Península (foto). Pot produir fins a 300 bobines de fil a la vegada, tot i que el seu manteniment és realment costós. Atesa la impossibilitat de trobar recanvis per a les peces que s'espatllen, aquestes han de fabricar-se ex professo. Malgrat tot, la jenny continua despertant la curiositat dels seus compatriotes. «De tant en tant rebem visites d'enginyers anglesos», asseguren els Isern. Al seu costat, a més, s'alcen telers on es confecciona el teixit final.

La descoberta de la fàbrica culmina a la botiga, on es poden adquirir mantes de pastor, tapaboques, guants, gorros i mitjons. Alguns d'ells són tenyits, tot i això resta a cura d'una empresa externa. Fins el 1982, aquest procés també era controlat pels amos de la fàbrica, però les riuades del Segre d'aquell mateix any (que van negar l'antic poble del Pont de Bar, obligant-lo a erigir-lo de nou en un altre emplaçament) van destruir també la tintoreria d'Arsèguel. La moderna normativa va fer impossible la seva reconstrucció de la planta, ja que es va considerar que podria contaminar el riu.

El preu de l'entrada individual és de 3,5 euros. La fàbrica es pot visitar a diari, de 10:00 a 14:00 h i de 16:00 a 20:00 h. Per a més informació, es pot trucar al telèfon següent: 973 38 40 09.