Monday, March 23, 2009

Recta final de l'exposició «La Gran Guerra en imatges»

El pròxim diumenge 30 de març, el Museu d'Història de Catalunya tancarà les portes de la mostra La Gran Guerra en imatges, un recorregut fotogràfic que immortalitza alguns dels episodis més significatius de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). L'exposició, que commemora el 90è aniversari de la finalització del conflicte, es nodreix de 107 instantànies procedents de l'Archivo General de Palacio. Bona part de les imatges van ser captades per l'agència alemanya Bild-und-Film-Amt (BUFA), que va trobar en els seus retrats un vehicle de propaganda bèl·lica.

Les xifres que va deixar la conflagració testimonien la seva brutalitat: 70.000.000 combatents al front, 10.000.000 morts al camp de batalla, 6.000.000 de mutilats i una implicació directa per part dels cinc continents, fet que corrobora el seu abast planetari. Al seu torn, les conseqüències polítiques, socials i econòmiques que se'n derivaren van assolir tal magnitud que encara en l'actualitat condicionen la geopolítica mundial. D'entre elles, hi destaquen la confirmació dels EEUU com a la principal potència a escala global, l'hegemonia naval del Regne Unit i la desaparició dels quatre grans imperis: otomà, alemany, rus i austrohongarès. Aquest darrer, a més, acabaria fraccionant-se en set estats, alguns dels quals van sorgir en acabar les hostilitats: Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Amb aquest teló de fons també es constituiria la nova Polònia amb sortida al mar i Itàlia expandiria la seva sobirania fins al sud del Tirol, el Trentí, l'Alt Adigi, Gorítzia, Tieste i Ístria. Al meteix temps, una de les grans derrotades, Alemanya, va assistir a la pèrdua d'Alsàcia i Lorena a mans de França, així com de les seves possessions colonials a Àfrica i el Pacífic.

L'Estat espanyol, malgrat els intensos debats entre partidaris dels aliats o dels imperis d'Europa central, es va mantenir neutral durant tot el conflicte. Nogensmenys, entre 12.000 i 15.000 voluntaris d'arreu d'Espanya van donar suport als exèrcits participants, especialment al francès. Així, el febrer del 1916, es va fundar a Catalunya el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans. Paral·lelament, a Madrid, es van crear dos organismes per a auxiliar els voluntaris espanyols i atendre les peticions humanitàries procedents dels territoris afectats pels enfrontaments. El més prestigiós de tots dos va ser l'impulsat per Alfons XIII amb el suport de Creu Roja Internacional: l'Oficina Pro Cautivos, més coneguda com a Oficina de Información de la Guerra, amb seu al Palau Reial de Madrid. Aquesta entitats va fer gestions en favor d'uns 136.000 presoners de guerra i va realitzar unes 4.000 visites d'inspecció humanitària a camps de presoners. Aquestes activitats van generar un volum important de documentació de tota mena i abundós material gràfic destinat a la Secretaria Particular del Rei.

Al marge de les fotografias procedents de BUFA, altres imatges de la mostra són obra de l'agència londinenca Associated Illustration Agencies Limited, la Section Photographique de l'Armée (França) i els fotoperiodistes W. Braemer i A. Podobinsky.

En resum, com afirmen els organitzadors de l'exposició i nombrosos historiadors, la Gran Guerra va significar el salt definitiu entre els segles XIX i XX, «amb la pèrdua col·lectiva de la ingenuïtat i amb revolucions polítiques, socials i econòmiques que marcarien el món actual», com ara la Revolució Russa (1917). La conflagració, a més, també va suposar la incorporació de la dona al mercat laboral, especialment a la indústria bèl·lica, transformada en un laboratori de proves de les darreres tecnologies. Aquestes es van aplicar a la nounada indústria aeronàutica (amb només una dècada de vida), a les armes químiques (per primer cop es van esmerçar gasos tòxics al camp de batalla) i als nous avenços armamentístic, com per exemple els llançaflames (utilitzats per primera vegada el 1915 per l'exèrcit germànic) o els tancs. Tampoc no cal obviar que ambdues faccions van explotar hàbilment la propaganda partidista, les tècniques de la guerra psicològica i, per descomptat, la intoxicació informativa en funció dels seus interessos, heretant així el qüestionable paper del magnat de la premsa William Randolph Hearst I (1863-1951) en la guerra de Cuba.

Les fotografies exhibides corresponen tant a la primera línia de foc com a la rereguarda, i permeten acostar-se al dia a dia d'un dels episodis més cruents de la història contemporània. Una revista amb imatges censurades, una acurada cronologia dels fets i alguns mapes geopolítics de l'època ajuden els visitants a comprendre la magnitud de la Primera Guerra Mundial en el seu moment i la seva empremta en la configuració del món actual.

L'accés a l'exposició és gratuït.

En la imatge, tres soldats alemanys davant de l'oficina de l'exèrcit preparen coloms missatgers (BUFA). Patrimonio Histórico Nacional, Archivo General de Palacio.