Manifest en defensa del periodisme davant la crisi

Tot i que la finalitat d'aquest bloc és oferir informacions inèdites o amb escassa presència a internet —i no pas la de reproduir continguts ja existents a la xarxa—, la difícil situació que travessen els mitjans de comunicació a conseqüència de la caiguda dels ingressos publicitaris mereix ser compartida i divulgada.

A continuació, s'adjunta el manifest redactat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya en relació a la circumstància esmentada.

«El Col·legi de Periodistes de Catalunya vol compartir amb la societat la seva preocupació per l'impacte de la crisi en els mitjans de comunicació. La crisi és general i té uns efectes especialment greus per a nombrosos sectors econòmics, però en els mitjans de comunicació té unes implicacions que cal que el conjunt de la societat conegui.

La dràstica caiguda dels resultats econòmics ha fet que moltes empreses hagin decidit la reducció de les seves plantilles de periodistes i la restricció de les col·laboracions, que ha fet encara més greu la situació de precarietat laboral en què es troben molts periodistes des de fa anys, fins i tot quan l'economia estava en plena expansió.

Considerem que la reducció del nombre de periodistes a les redaccions representarà, inevitablement, un empobriment de la qualitat dels mitjans de comunicació. I, per tant, una pèrdua de la informació i els elements d'opinió plural que necessiten els ciutadans en una democràcia. La incertesa i vulnerabilitat laboral fan, a més, que els periodistes no disposin del marc necessari per exercir la seva professió amb independència i llibertat. Recordem també que el tancament de mitjans representa la pèrdua de veus i, per tant, de pluralitat.

El recurs a les jubilacions anticipades per aprimar les plantilles significa, a més, la ruptura del mestratge entre generacions. Les redaccions necessiten periodistes de totes les edats per mantenir-ne la memòria històrica, l'experiència professional i transmetre els valors deontològics de l'ofici. Un periodisme rigorós i en profunditat precisa professionals veterans que aportin els seus coneixements als més joves. La suma de les jubilacions anticipades i la precarietat creixent dels periodistes joves genera un escenari preocupant en els mitjans de comunicació perquè es pot trencar aquesta transmissió de saber intergeneracional.

Considerem un error que, després del llarg període de bonança econòmica, les empreses no trobin, a l'hora d'afrontar la crisi, altra alternativa que l'acomiadament de periodistes, principal patrimoni de qualsevol mitjà de comunicació. En una recessió tan intensa com l'actual, tothom ha de fer sacrificis, però les solucions no poden limitar-se a malmetre el capital humà de les redaccions i menys a prescindir dels periodistes que es troben en una situació més fràgil, com són els col·laboradors i els freelance.

Demanem la solidaritat dels periodistes que es troben a l'aixopluc de la crisi i la responsabilitat de les empreses de comunicació perquè evitin la solució simple dels acomiadaments davant reptes tant complexos com als que s'enfronten els mitjans de comunicació.

A les administracions, demanem tot el suport que estigui a les seves mans per amortir l'impacte de la crisi i que, a la vegada, estigui vigilant davant els casos de precarietat extrema que pateixen molts periodistes. La crisi no pot ser mai una excusa per tolerar situacions que estan per sota dels nivells mínims de dignitat laboral i professional.

Considerem que la gravetat de la situació generada per la crisi exigeix una reflexió col·lectiva sobre la funció social del periodisme. La degradació de les condicions per exercir el periodisme pot provocar uns danys que van més enllà de la professió. La debilitat econòmica dels mitjans de comunicació afecta en primer lloc els seus treballadors, però també el conjunt de la societat. La qualitat de la democràcia necessita un periodisme de qualitat i això és el que està ara en joc, a més de centenars de llocs de treball.»