Últims dies de l'exposició «Sarcòfags de l'antic Egipte»

Després d'un breu parèntesi per vacances, aquest bloc ofereix informació sobre la mostra temporal Sarcòfags de l'antic Egipte, oberta al públic a la terrassa del Museu Egipci de Barcelona fins el pròxim 30 de setembre.

L'exposició, que busca apropar el visitant als misteris de l'art mortuori durant l'època faraònica, es nodreix d'un seguit d'impressionants sarcòfags procedents del Museu Egipci de Torí (Itàlia). Tots ells van ser descoberts a la Vall de les Reines el 1903, a mans d'una missió arqueològica italiana encapçalada per Ernesto Schiaparelli (1856-1928). Concretament, la troballa va tenir com a escenari dues tombes ricament decorades i pertanyents als prínceps de la XX dinastia Shetherkhepeshef i Khaemuaset, fills de Ramsès III (1182-1151 aC.). Construïdes pels volts de l'any 1170 aC., les tombes van ser expoliades durant els tres segles següents i reutilitzades a partir de l'any 800 aC. com a cementeri col·lectiu.

Així descrivia Francesco Ballerini, un dels integrants de l'expedició, l'aspecte que oferia l'interior d'una de les cambres:

«Tota la gran galeria central i les cambles laterals estaven ocupades per mòmies i sarcòfags amuntegats, oberts o fragmentats, saquejats pels lladres coptes i àrabs que s'endugueresn els objectes valuosos, i pertot arreu una gran quantitat de mòmies, algunes en estat lamentable, amb el pit, les benes i la cara esquinçades, inclús algunes amb la marca de les visites que les hienes feren en aquest lloc replet de tombes.»

En total, la missió va poder recuperar 17 sarcòfags complets i 25 caixes i fragments de sarcòfag. A excepció de sis caixes mortuòries, totes elles van passar al fons permanent del museu torinès. El material utilitzat en la seva construcció, la fusta, era considerat un producte de luxe, ja que aquest s'havia d'importar d'Orient, donat que era impossible trobar-lo al país del Nil.

Els textos jeroglífics escrits sobre els sarcòfags de l'exposició han permès conèixer algunes dades dels seus propietaris, com ara el seu nom, vincles familiars i títols. Així, se sap que les dues tomes principesques referides van albergar els cossos de cinc generacions d'una nissaga que les va esmerçar com a panteó durant uns 100 anys. Aquesta va assolir un rang social considerable, ja que alguns dels seus membres van treballar com a cultivadors de lotus (la flor sagrada de l'Alt Egipte) al temple d'Amon a Karnak. És el cas de Hàrua I, la mòmia del qual —restaurada recentment— s'exhibeix per primera vegada al públic. Aquest va compartir professió amb el seu pare, el seu cunyat i dos nebots.

En aquest sentit, es té constància documental de l'existència de jardins de lotus blaus vinculats al temple d'Amon de Karnak. Aquestes flors gaudien d'una significació especial, ja que es tanquen i se submergeixen sota l'aigua durant la nit, bo i apareixent de nou a la superfíe l'endemà. Aquestes característiques van propiciar que els egipcis l'associessin amb el sol (el déu Ra) i, per extensió, amb el més enllà i la vida després de la mort. Gaudir del perfum del lotus era, en conseqüència, una oportunitat per part dels éssers humans de garantir la seva immortalitat. A més, la seva tonalitat, el blau, s'associava amb altres dos elements lligats al renaixement i a la vida: el cel i l'aigua. Per a il·lustrar aquest fet, convé al·ludir a la representació habitual de l'escarabat egipci, una divinitat protectora sovint representada en color turquesa.

D'altra banda, cal advertir que els jeroglífics no només assumien una funció informativa sobre el cos que reposava sobre el sarcòfag, sinó que també havien de protegir la seva ànima al més enllà. Com més acurats i extensos eren els textos, doncs, més eficaç esdevenia aquesta funció protectora. Igualment, com més gran era el número de sarcòfags esmentats, més seguretat i confiança tindria la familia del seu ocupant. Com a exemple, l'exposició mostra tres sarcòfags (l'exterior, el central i l'interior) d'un jardiner d'Amon anomenat Mentuirdis. El conjunt condensa una composició iconogràfica pròpia del període que ens ocupa: el rostre del mort, barba postissa, perruca tripartita, discos solars representant l'horitzó i un collaret (usekh). El seu interior, al seu torn, conté representacions dels déus Osiris, Isis, Neftis o Nut.

El preu de l'entrada, que també dóna accés a l'exposició permanent del Museu Egipci, és d'11 euros, malgrat que alguns col·lectius es poden beneficiar de descomptes.

En la imatge, part superior de la tapa policromada d'un sarcòfag corresponent a la XXV dinastia (ca. 700-650 aC.), i pertanyent a una dona.