11 de setembre del 1714: la ciutat derrotada

Tal dia com avui, fa 293 anys, les tropes de Felip V van acabar amb els últims reductes de resistència a la ciutat de Barcelona. Concloïa així l’últim capítol de la guerra de Successió, iniciada el 1702 per tal de dirimir qui ostentaria el tro d’Espanya: l’arxiduc Carles d’Àustria (l’opció defensada pels catalans) o Felip V, representant d’un model d’Estat centralista que perjudicava els interessos comercials del Principat.

Per bé que un any abans, al Tractat d’Utrecht, l’aspirant francès s’havia compromès en un text ambigu a respectar els privilegis catalans, la seva victòria a la conflagració va culminar amb la prohibició de les institucions catalanes —les Corts, la Generalitat, els consells municipals i la Coronela—, la clausura de les universitats (excepte la de Cervera), la confiscació de béns l’exèrcit i a la noblesa, l’enderroc dels sistemes defensius de la ciutat, la negativa a què els eclesiàstics poguessin continuar exercint els seus càrrecs i la prohibició de la llengua catalana. Totes aquestes mesures van quedar recollides al decret de Nova Planta. Ara bé, el càstig envers els vençuts podria haver estat encara pitjor, si Cardona no hagués acceptat la rendició el 18 de setembre del 1714. En efecte, si el castell d’aquesta localitat del Bages no hagués recapitulat, les tropes de Felip V haguessin destruït la ciutat comtal.

Ara bé: com era la ciutat que va sucumbir sota el setge de les tropes borbòniques, després d’haver estat abandonada un any enrere pels seus aliats anglesos?

En iniciar-se el segle XVIII, existien nombrosos ordes religiosos a Barcelona. L’impacte d’aquesta circumstància en el paisatge urbà era més que considerable: en aquell moment, hi havia 16 convents. D’entre ells, cal destacar els convents de Santa Clara i de Sant Pere (tots dos a frec de l’antiga muralla de Llevant i flanquejats per un petit grup de molins de vent), el de Sant Francesc de Paula, el dels Caputxins, el de Sant Agustí (emplaçat al barri de la Ribera fins el 1714, moment en què es va traslladar al Raval), el de Santa Caterina Màrtir (saquejat el 1835 i desaparegut, com molts altres, el 1837) i els de la Mare de Déu de la Mercè, Nostra Senyora del Carme i Santa Mònica. Sens dubte, estem davant d’un desmesurat desplegament d’arquitectura sacra, si considerem que en el tombant de segle de Barcelona era de només 40.000 habitants.

Al seu torn, a l’actual barri del Born, s’alçava el barri de la Ribera, que seria parcialment destruït amb motiu de la construcció de la Ciutadella, esdevinguda poc després de la guerra. La majoria dels veïns i veïnes afectats per l’enderrocament (i que ocupaven algun dels 1.200 habitatges eliminats) van traslladar-se al Raval, a un carrer expressament habilitat per a ells. Segons alguns documents de l’època, aquesta part de la ciutat va ser una de les zones on l’enfrontament va a assolir una major duresa. De fet, la devastació patida per la Ribera va ser realment severa. L’única edificació remarcable que hi va romandre en peus (per bé que molt malmesa) va ser la torre de Sant Joan, una construcció de planta cilíndrica i de dos pisos que anteriorment havia format part del convent de Santa Clara des del 1249, any en què va veure la llum. Acabada la guerra, va ser ampliada en alçada (tot i que un llamp tornaria a escurçar el seu perfil el 1743) i reconvertida en presó militar. Aquesta va ser la funció que va tenir fins el 27 de novembre del 1841, moment en què va ser demolida parcialment. El seu desmantellament definitiu, però, no arribaria fins el Sexenni Revolucionari (1868-1874).

Pel que fa als morts derivats de la conflagració, aquests van ser enterrats al Fossar de les Moreres, l’antic cementeri de l’església de Santa Maria del Mar. En l’actualitat, un monument ret homenatge als defensors de la capital catalana.

Per a més informació sobre la caiguda de Barcelona, es recomana visitar aquest enllaç i , per descomptat, visitar els vestigis del barri de la Ribera localitzats el 2002 sota l’antic mercat del Born, durant uns treballs adreçats inicialment a la construcció de la futura Biblioteca Provincial (a la imatge; font: w3.bcn.es).