Barcelona i l'esport: primers testimonis històrics

Aquests dies, Barcelona commemora el 15è aniversari de la celebració dels seus JJOO, artífexs del seu redreçament com a ciutat. L’excel·lent nivell organitzatiu evidenciat per la capital catalana, amb més de 100.000 persones voluntàries, va esdevenir un referent per a totes aquelles seus que l’han succeïda en el palmarès de l’olimpisme modern.

De tota manera, el vincle entre la ciutat comtal i l’esport es remunta quasi dos mil·lennis enrera. En concret, arrela en la petita colònia romana anomenada Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, fundada ca. 15-10 aC., en temps de l’emperador August. Va ser en aquell escenari on sorgiria la figura del primer atleta procedent de la província d’Hispània (que ocupava tota la Península Ibèrica): Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus. Nascut el 96 ò 97 dC., aquest il·lustre ciutadà va entrar a formar part del Senat abans del 114 i va participar en algunes expedicions militars, una d’elles a la Dàcia. Més endavant, va continuaria amb la seva carrera política al nord d’Àfrica.

Se sap que Lucius Minicius va participar als JJOO de l’any 129 i que va aconseguir la victòria a la cursa de quadrigues. És per això que el Centre d’Estudis Olímpics va estar a punt de dur el nom del cèlebre esportista barceloní.

Ara bé, aquest no és l’únic exemple històric que mostra el lligam entre Barcelona i aquesta modalitat esportiva. Així ho testifica el superb Mosaic del Circ (segle IV dC.), localitzat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor, i que hauria servit per a decorar el paviment d’una luxosa vil·la romana (a la imatge). L’escena representa una carrera que va tenir lloc en el circ Màxim de Roma. Hi ha dos detalls que permeten fer aquesta asseveració: d’una banda, l’existència de documentació escrita sobre el resultat de la cursa en qüestió, que coincideix plenament amb el motiu que recrea el mosaic i amb les seves inscripcions; de l’altra, el fet que la imatge del mecanisme esmerçat per a comptar les voltes sigui idèntic al que es feia servir al recinte romà.

L’escena es divideix en dues parts. A la zona superior, es troben algunes trets arquitectònics del circ (com ara un mur longitudinal i l’espina); al sector inferior, es pot contemplar la cursa pròpiament dita. Dintre d’aquesta prova participaven quatre equips, cadascun dels quals s’identificava amb un color i gaudia amb un grup de seguidors fidels. El mosaic mostra com el conjunt que s’alça amb la victòria final és el verd, amb el cavall Eridanus. Una altra de les quadrigues que hi va participar, la blava, va patir un accident durant la competició. A més, els equins que figuren a la composició —i que eren conduïts per esclaus— porten la marca dels seus propietaris a les anques.

El Mosaic del Circ es conserva a l’edifici que el Museu d’Arqueologia de Catalunya té a Barcelona. L’obra és molt semblant a una peça homònima i contemporània (finals del segle III-inicis del IV dC.) trobada a Girona, i que es pot visitar al centre que aquesta mateixa institució posseeix a la capital del Ter.