Saturday, August 18, 2007

Descobrir la Catalunya romana

El 218 aC., les tropes romanes van fer-se en el control del que avui és Catalunya, on s’hi van instal·lar per a dur a terme la conquesta de la Península. Els pobles ibers, que llavors poblaven el territori envaït, no van trigar a assimilar la llengua i el sistema organitzatiu dels nouvinguts. Aquests, per la seva banda, han llegat abundoses mostres arquitectòniques corresponents a la seva estada a la zona, que encara avui poden ser admirades.

A continuació, es detallen les principals restes romanes existents a casa nostra i que romanen obertes al públic.

Sens dubte, les més valuoses les trobem a l’antiga Tarraco (Tarragona), capital de la província del Tarraconensis. Es seu notable conjunt arqueològic va ser elevat a la categoria de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2000, després que l’organisme reconegués que el model urbanístic en qüestió havia servit de model per a altres ciutats romanes d’arreu de l’imperi. Una de les seves restes més notòries —i potser la més emblemàtica— és el seu amfiteatre (a la imatge), construït entre finals del segle I dC. i inicis del II. Al centre de l’arena, a més, són visibles els vestigis d’una basílica pre-romànica. El recinte resulta molt més espectacular que no pas el teatre romà tarragoní (l’únic que es conserva a Catalunya, tot i que molt deteriorat) i la capçalera de l’antic circ, que acollia curses de quadrigues. Aquest darrer es trobava al costat del fòrum (centre comercial i administratiu) i de l’antiga Torre de Pilats o Pretori. Al seu torn, també continuen dempeus 1.300 m de l’antiga muralla, erigida durant l’època republicana, i una necròpolis paleocristiana. La Torre dels Escipions (un superb monument funerari del segle I dC.), s’eleva a sis km de Tarragona. Dues construccions igualment properes (l’Arc de Barà, a 20 km i del segle II dC.) i el pont de les Ferreres, a 4 km (un aqüeducte de segle I dC.), completen l’inventari, juntament amb la vil·la i el mausoleu de Centcelles (segle IV dC.), al municipi tarragoní de Constantí. A més, al terme d'Altafulla, es troba la vil·la romana dels Munts (segles I-III dC.), abandonada definitivament el segle IV; Tivissa compta amb el poblament d'Aumedina, on es conserven restes de forns adreçats a la producció alfarera, mentre que Sant Jaume de Domenys (Baix Penedès) posseeix l'aqüeducte tardoromà d'Arquets (segles IV-V).

Finalment, les terres tarragonines amaguen altres dues joies de l'època: un columbari (edifici funerari) del segle II de la nostra era, emplaçat a Vila-rodona, i, al Perelló (Baix Ebre), quatre pous d'origen romà situats a l'entrada del poble i coneguts amb els noms de la Cuitora, la Panavera, l'Abeurador i el Pou del Barranc de les Oliveres o Ponou. Al seu torn, aquesta localitat —que podria haver estat l'enclavament romà de Cartago Vetus (ubicat entre Tortosa i L'Hospitalet de l'Infant) o be l'estació de Tria Capita— acull un tram de 4 km de l'antiga Via Augusta (segle II dC.), que s'inicia tot just passada l'ermita de Sant Cristòfol. Per a més informació al respecte, es recomana accedir a aquest enllaç.

L’altre gran jaciment romà a Catalunya, emperò, es localitza a Empúries, dita Emporion (Alt Empordà). Allà es preserven restes de cases (domus) de l’època imperial, el fòrum (segles I aC.-III dC.), la basílica i la cúria (segles I aC.-I dC.), diversos temples, botigues o tabernae (segles I aC.), l’amfiteatre (segle I dC.), la muralla (segle I aC.) i la palestra, que acollia activitats esportives. Igualment, a la Ciutadella de la propera Roses (també Alt Empordà), han aparegut restes d’un barri romà del segle II dC., depenent administrativament d’Emporion.

De forma molt més modesta, el conjunt arqueològic d’Olèrdola (Alt Penedès) també conserva restes romanes, com ara un llarg tram emmurallat i una cisterna dels segles II-I aC., o una talaia rectangular (segle I aC.) amb funcions defensives. En una circumstància similar es troba el Clos de Torre Llauder, a Mataró (Maresme), descobert el 1961 i declarat monument historicoartístic tres anys més tard. El complex evidencia restes d’una domus romana, de la que destaquen l’atrium i el persitil. També en aquesta comarca, concretament a Teià, es localitza el Parc Arqueològic Cella Vinària. A més d'albergar un celler de l'època, brinda als visitants informacions sobre el sistema de producció i comercialització del vi durant l'etapa imperial. El jaciment s'integra al Centre d'Acollida Turística (CAT), centrat en la romanització de les terres catalanes i en la seva tradició vinícola.

En l’àmbit de l’arquitectura religiosa, l’edifici més emblemàtic és el temple romà de Vic (segle II dC., per bé que reconstruït el segle XX), l’antiga Ausa. De planta hexàstila i d’estil jònic, consta de pronaos, cella i naos, erigides sebre un podim que dóna accés l’edifici.

A la ciutat de Barcelona, es conserven unes columnes jòniques de fust estriat del segle I dC. que van pertànyer al temple d’August. Aquestes es troben al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Molt a prop d’allà, al carrer del Bisbe, s’eleva un tram de la muralla (segle IV dC.) i l'arcada d'un aqüeducte, quasi imperceptible. Al seu torn, al subsòl de la plaça del Rei, el Museu d’Història de la Ciutat alberga les restes de l’antiga Barcino: domus, factories de peix, cellers i tintoreries. El Museu d’Arqueologia també posseeix altres peces d’interès, com ara mosaics i escultures.

A la veïna Badalona (Beatulo en temps dels romans), el seu museu mostra els principals carrers de la ciutat imperial, una casa, la cèlebre Venus de Badalona (una magnífica escultura de marbre) i, sobretot, les termes. Altres localitats catalanes que conserven establiments termals són el municipi vallesà de Caldes de Montbui (el seu data de finals del segle II aC.) i Sant Boi de Llobregat (segle II dC.). Amb la descoberta dels banys, a més, va sortir a la llum un centre de producció d’àmfores corresponent als anys 30-20 aC. També a la província de Barcelona, i concretament a Els Prats de Rei (l'antiga Sigarra romana, a l'Anoia) el Museu Arqueològic Josep Castellà i Real conserva algunes peces del passat imperial que han recuperades a la zona. Precisament, d'aquest darrer municipi sortia una via romana que el comunicava amb l'actual Rajadell (Bages), on encara es conserven les restes de la vil·la de Sant Amanç de Viladés. Aquest jaciment es divideix en dos sector: un de residencial (situat a la zona nord, on s'alçaven habitatges nobles i unes termes) i la pars rustica (al sud) on es localitzaven les construccions adreçades a un ús industrial. A l'extrem occidental, a més, funcionaven uns banys. Alguns dels vestigis trobats van ser traslladats al Museu Comarcal de Manresa.

Un altre museu —el d'Arqueologia de Girona— exhibeix algunes restes valuoses del període romà, especialment mosaics i vestigis escultòrics i arquitectònics. A més, a la comarca de La Selva, i més concret al terme de Lloret de Mar, es pot visitar una necròpolis de l'època.

Finalment, pel que fa a la província de Lleida, hi destaca el Parc Arqueològic d'Iesso, una antiga ciutat romana construïda el 116 aC. on avui s'alça Guissona, i que conserva restes d'una torre defensiva, un tram de muralla i d'altres edificis.